De vegades busquem la qualitat fora, quan tenim verdaders tresors a casa. Per exempleritzar aquesta aseveraciò, es per a mi una gran satisfaccio i un orgull adjuntar-vos , avui,una poesia antiga d'un vell amic i ara soci.
Cordialment
EDUARD
Viene y va,
mi barca
viene y va,
como un aire en el olvido,
como un suspiro
de libertad.
Viene y va,
de entre su madera vieja
sale una queja
de ancianidad
y vino y fue tantas veces
del grito del pescador
al silencio de los peces,
que no sé si va,
mi barca,
no sé si viene.
Viene o va.
Mi barca
viene o va
por un rumbo sin destino,
por un camino
que borra el mar.
Y deja sobre la arena
como una pena
mi soledad.
MÀRIUS MIRÓ
divendres, 18 de juny del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada