LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dirimia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
-Foc nou, baixa del cel i torna a pendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
o Pàtria de les tombes flamejants!
Ventura gassol
Ventura Gassol i Rovira, Selva del Camp 6-10-1893 a Barcelona, 19 de septiembre de 1980), escriptor i poeta, fou Conseller de Cultura des del 1931 al 1936 Diputat a les Corts Constituents espanyoles Diputat al Parlament de Catalunya
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada