DIVENDRES POETIC

Lluminosa elegia, de Joan Vinyoli, contemplant la Mar Mediterrània des de Vallvidrera ,que li evoca sentiments per fora , però sobretot per dins .


Luminosa elegía de lo que vislumbra el poeta desde el Tibidabo, y que le evocan sentimientos por fuera y por dentro.

ELEGIA DE VALLVIDRERA
I

Per què paraules? Aquest blau intens.
Miro la ratlla fixa de l’horitzó,
mar grandiós, i quanta
riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
que cerca vells tresors: el que m’atreia,
perles que abans havien estat ulls,
no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
amb una sola, neta, lliure, confluent
mirada que es projecti més enllà
de tota perla —sols llavors hi arriben
«feliços pocs».

No, jo sóc sol, però l’embat
de les onades em conforta. Tot és lluny i prop,
i no s’acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja no tinc res més

Joan VINYOLI, Obra poètica completa, Edicions 62, Barcelona, 2001.