En uns moments històrics com els que estem passant en aquest país, he recordat els versos del gran Shakespeare, que semblen d’actualitat. Isn’t?
KING LEAR
Rei Lear li diu a la seva filla Cordèlia abans de morir:
No, no no! Anem ! Que ens empresonin!
Tu i jo tant sols cantarem com ocells a la gàbia.
Quan tu em demanis benedicció,
jo cauré de genolls suplicant que em perdonis.
I així viurem, i resarem, i cantarem,
i ens contarem històries d'altres temps,
riurem de les daurades papallones
i sabrem dels rumors de la cort que circulin
entre la pobre gent, qui cau en gràcia
i qui cau en desgràcia; i anirem traient
l'entrellat del misteri de les coses,
com espies dels déus; i així sobreviurem
entre reixes a totes les faccions i camarilles
de gran homes que, igual que les marees,
depenen de l'influx de la lluna.
Traducció de Joan Sallent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada