Aquests proper dissabte 2 d'abril a les 19 h. a l'ESPAI PROA, de la Llibreria Proa, carrer Rosselló, 212, i dins del cicle "NUSOS A PROA"
La PEPA PUIGDEVALL, en presentarà el seu llibre "PA PERDUT"
En aquests recull de poemes, la Pepa Puigdevall en diferents apartats amb nom de diversos pans (pa blanc, pa negre, pa d'espècies) ens endisa en un univers de poemes deliciosos.
Durant la presentació es llguirant alguns dels poemes del llibre.
En acabar la presentació, us oferirem una copa de cava.
Le places son limitades i cal fer reserva previa a: atencioclient@llibreriaproa.cat o al tel. 93 412 51 66
dissabte, 26 de març del 2011
divendres, 18 de març del 2011
DIVENDRES POETIC
El nostre petit homenatge i record a qui pateixen el desastre que es viu al Japó i que, evidentment ens afecta a tots. Dos poemes d’autors Japonesos contemporanis .
Hoy dos pequeños poemas japoneses, en homenaje a las victimas del actual desastre, que nos afecta a todos, y mucho.
Eduard Sagarra i Trias
Una larva
No conozco el alzarse de la luna,
porque estoy confinado en un cuarto.
No conozco el alzarse del sol
desde que estoy hundido en una celda .
Y no conozco el firmamento claro
porque voy transitando cabizbajo .
No recibo noticias .
Confundo las mujeres con las flores
desde que me hallo ciego .
Y, así, todavía estoy vivo, todavía
conozco el viento frío y el olor de la tierra .
Yasao Akeda ( autor contemporáneo)
Una rosa
Hay un horizonte que tiembla
en una rosa .
Hay una curva de fuego artificial
en una rosa .
Hay el zumbido de propulsión a chorro
en una rosa .
Hay un mapa horroroso de sueño
en una rosa.
Hay el brazo caído de un traje
en una rosa .
Y no hay ninguna rosa
en una rosa .
Ichiro Ando (1907 )
Hoy dos pequeños poemas japoneses, en homenaje a las victimas del actual desastre, que nos afecta a todos, y mucho.
Eduard Sagarra i Trias
Una larva
No conozco el alzarse de la luna,
porque estoy confinado en un cuarto.
No conozco el alzarse del sol
desde que estoy hundido en una celda .
Y no conozco el firmamento claro
porque voy transitando cabizbajo .
No recibo noticias .
Confundo las mujeres con las flores
desde que me hallo ciego .
Y, así, todavía estoy vivo, todavía
conozco el viento frío y el olor de la tierra .
Yasao Akeda ( autor contemporáneo)
Una rosa
Hay un horizonte que tiembla
en una rosa .
Hay una curva de fuego artificial
en una rosa .
Hay el zumbido de propulsión a chorro
en una rosa .
Hay un mapa horroroso de sueño
en una rosa.
Hay el brazo caído de un traje
en una rosa .
Y no hay ninguna rosa
en una rosa .
Ichiro Ando (1907 )
dissabte, 12 de març del 2011
TERTÚLIA MARÇ
Aquesta vegada parlarem o intentarem conèixer els nostres orígens. Qué es el que ens fa humans?
De la mà d'en Romà Vilaclara farem
"Un viatge als orígens de la humanitat (Atapuerca)"
Oi que ens veurem aquell dia per parlar-ne?
De la mà d'en Romà Vilaclara farem
"Un viatge als orígens de la humanitat (Atapuerca)"
Oi que ens veurem aquell dia per parlar-ne?
DIVENDRES POETIC
Lluminosa elegia, de Joan Vinyoli, contemplant la Mar Mediterrània des de Vallvidrera ,que li evoca sentiments per fora , però sobretot per dins .
Luminosa elegía de lo que vislumbra el poeta desde el Tibidabo, y que le evocan sentimientos por fuera y por dentro.
ELEGIA DE VALLVIDRERA
I
Per què paraules? Aquest blau intens.
Miro la ratlla fixa de l’horitzó,
mar grandiós, i quanta
riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
que cerca vells tresors: el que m’atreia,
perles que abans havien estat ulls,
no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
amb una sola, neta, lliure, confluent
mirada que es projecti més enllà
de tota perla —sols llavors hi arriben
«feliços pocs».
No, jo sóc sol, però l’embat
de les onades em conforta. Tot és lluny i prop,
i no s’acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja no tinc res més
Joan VINYOLI, Obra poètica completa, Edicions 62, Barcelona, 2001.
Luminosa elegía de lo que vislumbra el poeta desde el Tibidabo, y que le evocan sentimientos por fuera y por dentro.
ELEGIA DE VALLVIDRERA
I
Per què paraules? Aquest blau intens.
Miro la ratlla fixa de l’horitzó,
mar grandiós, i quanta
riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
que cerca vells tresors: el que m’atreia,
perles que abans havien estat ulls,
no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
amb una sola, neta, lliure, confluent
mirada que es projecti més enllà
de tota perla —sols llavors hi arriben
«feliços pocs».
No, jo sóc sol, però l’embat
de les onades em conforta. Tot és lluny i prop,
i no s’acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja no tinc res més
Joan VINYOLI, Obra poètica completa, Edicions 62, Barcelona, 2001.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
